Mentre dormia amb tu
i somiàvem junts,
corrien inclements
les agulles del temps…
Fa un instant era ahir
i demà ja és aquí…
Van tant depressa els anys
potser ja no ens en queden tants.
Va ser tan fugisser
l’amor d’aquell hivern,
se’ns va fondre aquell maig,
i ara ja és tard…
Vivia sempre en mi,
però de cop s`esvaí.
Van tant de pressa els anys
potser ja no ens queden tants.
Jo, que sempre he cantat
la meva llibertat,
no sé què ha passat,
s’ha fet tard…
Sé que hi ha alguns amors
que creixen malgrat tot…
Van tan de pressa els anys,
potser ja no ens queden tants
Per això he decidit
fer cas als meus desigs,
i, si em plau de cantar,
no me n’estic…
Per als infants d’avui
i es qui ho érem ahir
van tant de pressa els anys,
potser ja no ens queden tants…
Com giren, inclements,
les agulles de temps…
I giren, i giren inclements.
Les agulles del temps.

Mientras dormía contigo                        y soñábamos juntos,                              corrían inclementes                              las agujas del tiempo…                          Hace un instante era ayer                      y mañana ya está aquí…                        Van tan deprisa los años                        quizás ya no nos quedan tantos.    Fue tan huidizo                                      el amor de aquel invierno,                      se nos fundió aquel mayo,                    y ahora ya es tarde…                                Vivía siempre en mí,                                pero de golpe se desvaneció.                Van tan deprisa los años                        quizás ya no nos quedan tantos.          Yo, que siempre he cantado                  mi libertad,                                                no sé qué ha pasado,                              se ha hecho tarde…                                Sé que hay algunos amores                  que aún así crecen…                                Van tan deprisa los años,                      quizás ya no nos quedan tantos          por eso he decidido                                hacer caso a mis deseos                      y, si me apetece cantar,                          lo hago…                                                    Para los niños de hoy                              y los que lo éramos ayer                        van tan deprisa los años,                        quizás ya no nos quedan tantos.          Como giran, inclementes,                      las agujas del tiempo…                          Y giran, y giran inclementes.                  Las agujas del tiempo.